L’espai que he escollit és la exposició Human Bodies, que es troba al centre comercial d’Arenas de Barcelona, al costat de la Plaça Espanya.

A dins del mateix centre comercial es troben cartells amb indiciacions per arribar fins a la entrada, que és a la tercera planta i queda a la vista si es puja per les escales elèctriques.

 La temàtica, com el seu nom indica, és el cos humà. Un cop a dins es poden veure aproximadament 12 cossos humans i prop de 150 òrgans, tots ells reals i degudament tractats per poder ser exposats en un àmbit educatiu.

És una exposició temporal, per tant, s’ha hagut d’adaptar el contingut a la arquitectura i espai disponible, i no al revés.

La exposició està dividida en 8 sales i a mida que les vas recorrent, una àudio guia et va parlant sobre els expositors i el que vas trobant pel camí.

El primer que trobem és la taquilla per comprar les entrades i ens donen l’àudio guia.  

L’espai en si és força fosc, emfatitzant amb la il·luminació els cossos humans i els òrgans que es troben als expositors i els cartells.

Com es pot observar en algunes fotografies, es pot seguir un camí marcat a través dels números dels expositors, ja que tenen un ordre ascendent (1, 2, 3…), tot i que l’usuari pot seguir-ho en l’ordre que vulgui. De fet, la manera en la que està organitzat el recorregut, el fa pràcticament unidireccional i sense possibilitat de pèrdua, però deixant a l’usuari la llibertat de saltar-se sales .

Mentre es van seguint els números, anem accedint a diferents sales, cada una d’elles dedicada a coses diferents, per exemple el sistema digestiu, els aparells sexuals masculins i femenins, etc.

A la entrada de cada sala hi ha un cartell en català, castellà i anglès indicant-nos de què tracta la sala a la que accedirem.

A part de les senyals del propi recorregut, podem observar també senyals que ens indiquen les sortides d’emergència, la ubicació dels extintors o de prohibit el pas.

Si ens centrem en les senyals pròpies podem veure que tenen una identitat pròpia. El fons vermell i la tipografia blanca.

Veiem una tipografia serena sense serifes, fàcil de llegir. Diferencia els idiomes jugant amb les negretes, donant més o menys cos depenent l’idioma i fent fàcil identificar quan canvia d’idioma.

Pel que fa a les senyals de la sortida d’emergència, extintors, prohibit el pas, etc. veiem que abandona la identitat creada per la exposició i utilitza un sistema més internacional i fàcil d’entendre per a tots els públics, parlin l’idioma que parlin.

Els usuaris d’aquesta exposició són molt diversos: va des de nens d’uns 10 anys fins a jubilats de més de 70.

Tots ells es relacionen activament amb les senyals, ja que és essencial per seguir l’àudio que ens acompanya.

Tots els usuaris que vaig poder veure en el temps que vaig estar allà van fer ús de les senyals, si més no les pròpies de la exposició.

No vaig veure cap usuari confós amb cap senyal ni que semblés desorientat.

REFLEXIÓ PERSONAL

Les reflexions al sortir de la exposició i analitzar les senyals són que la senyalística del lloc està ben resolta.

Les vaig trobar molt minimalistes i que donaven només la informació justa i necessària per recolzar-nos en altres mitjans (àudio guia), cosa que em sembla molt adient ja que compleix perfectament amb la seva funció i no li treu protagonisme al que va la gent a fer, que és veure els cossos.

Un cop arriben allà, van seguint els números i no perden temps llegint instruccions ni interpretant conceptes complicats, simplement van avançant acompanyats de l’ordre numèric.

El lloc que he triat és la biblioteca de Cambrils, un lloc on he anat molts cops i molts habitants del poble utilitzem.

En el meu cas he decidit guiar a un grup d’amics que surten de treballar de l’ajuntament fins la biblioteca. El punt petit (A) és on estan situats els meus companys, i el punt gran (B) és on hi ha la biblioteca, el lloc on han d’anar.

M’he donat compte pensant en els senyals que hi ha, que cap guia o informa d’on està la biblioteca. Trobo que aprop de l’ajuntament hi hauria d’haver alguna senyal que orientes més bé les persones.

En el meu cas he fet un petit esbós d’un mapa que podria estar perfectament situat en alguna parada d’autobús  o qualsevol lloc aprop de l’ajuntament o de Cambrils, en general.

He decidit utilitzar un fons blanc i la línia blava perquè trobo que és més visual i és un color agradable..

A més una línia és orientativa i funciona de manera positiva. En conclusió falta ampliar nous mètodes de senyalització, i nous sistemes per orientar al públic.

Espai seleccionat

He decidit donar un tomb pel districte de “Les corts”, i en una cafeteria aleatòria he decidit entrar i comprovar si la senyalística de l’establiment compleix o no correctament la seva funció. (La cafeteria forma part d’una cadena “fastfood“)

S’ha tingut en compte a l’hora d’analitzar la senyalística de l’establiment, que estem parlant d’un “Edifici corporatiu” de caràcter turístic, on la senyalística acostuma a centrar-se a garantir la seguretat de les persones que els habiten i facilitar la circulació dels proveïdors de serveis.

L’establiment consta de 200 m2 amb una distribució del mobiliari bastant correcta donant a l’usuari l’opció de desplaçar-se de manera correcta per l’establiment. La ubicació de l’establiment és molt encertat, ja que, a primera hora del matí la llum natural penetra i permet una il·luminació natural. El disseny de l’establiment ens transporta als dissenys d’interiors dels lofts que sens mostra en les pel·lícules de “Hollywood”, amb unes parets amb maons com a base del disseny. La paleta de colors pràcticament està composta per dos colors el cyan i el marró combinant-los de manera alternativa ( immobiliari: fusta-marró, finestres, tendals: cyan)

Com a trets arquitectònics, ressaltar l’enfocament cap a un disseny simple i modern basat en línies rectes i cap ornamenta, on es busca la simplicitat i l’ordre.

Sistema de senyalística

Senyalística 1

Abans d’entrar a l’interior de l’establiment ja ens trobem amb un sistema de senyalística que ens indica diferents normes, serveis i prohibicions de l’establiment:

Normes (formes de pagament): Checs restaurants,Visa,Checs Gourmet,Mastercard).
Serveis: Wifi, Horari d’apertura i tancament.

Prohibicions: No està permès l’accés d’animals de companyia, No està permès fumar dins l’establiment.

L’altura de la senyalística se situa a 20 cm del sol, un lloc, que des del meu punt de vista no és l’adequat per la correcta visualització de les persones. El disseny és variable per les diferents referències de la senyalística, en algun cas es representa en rectangle i en altre en cercle. Sempre respectant la paleta de colors que trobem en la simbologia a representar (igual en tots els establiments).

Senyalística 2

En diferents parts de l’establiment, trobem aquest cartell amb un avís que pretén transmetre al client/a, mitjançant un dibuix vectorial, que mantingui les seves pertinences vigilades per la seva seguretat. (una de les directrius que ha de seguir un edifici corporatiu de caràcter turístic, la seguretat del client/a).

L’altura en la qual trobem la senyalística és variable, en les dues ubicacions (columna entrada lateral i paret entrada principal-part esquerra) n’hi ha una deferència de 15 cm, des del meu punt de vista un error de càlcul visual humà, tot i això en una correcta mesura entre els 1,60-1,80 del sol.

El disseny és rectangle i amb el color negre com a dominant

Senyalística 3

Una de les senyalístiques necessàries i obligatòries en qualsevol establiment, indistintament de la seva finalitat, és la d’extinció de focs, aquest cartell de senyalística el trobem ubicat en diferents parts de l’establiment distribuït de manera que sigui fàcil de reconèixer per les persones que es troben en l’establiment. Ressalta el color vermell en el disseny, de manera que les persones, en cas d’urgència, no tinguin dificultats en localitzar l’extintor.

L’altura en la qual està ubicada la senyalística és l’altura mitjana 1,78 un pèl per sobre de l’altura mitjana de les persones.

Senyalística 4

Segurament una de les senyalístiques que més necessàries són, ja que, l’usuari de l’establiment no coneix la ubicació dels serveis (els quals normalment estan ubicats en un punt més allunyat del centre, per motius d’higiene).

La senyalística consta d’unes icones vectoritzades del sexe masculí i femení reconegudes a escala mundial per tothom, facilitant el reconeixement d’aquest i de la ubicació del WC. L’altura en la qual està ubicada la senyalística és la correcta, s’hi troba a l’altura mitjana 1,70m del sol.

Senyalística 5

En les dues sortides/entrades trobem les mateixes senyalístiques, la indicació de sortida, d’aquesta manera les persones podran saber amb certesa la sortida. També trobem en l’entrada el disseny cridaner de la cadena “Sandwichez” que combinant amb el color base de la corporació (Cyan) farà que les persones reconeguin a distància l’establiment, una tècnica de senyalística que pretén fer que la persona recordi els trets característics de l’establiment.

El disseny és rectangular i amb una paleta única de color verd (el disseny estàndard)

Usuaris / Reflexió personal

En general, la distribució del mobiliari, ja actua com si fos un sistema de senyalística, gràcies a la distribució dels elements en l’espai, les persones entenen quin és el transit que han de realitzar o com s’han de moure per l’establiment de manera correcta. Després de realitzar una ullada, les persones quan realitzen una primera recerca visual per trobar els serveis sí que de seguida reconeixen la ubicació d’aquests.

La senyalística s’integra perfectament a l’establiment, els diferents senyals ubicats en el recinte compleixen a la perfecció amb les necessitats de les persones. En aquest cas la senyalística es transmet visualment tot i que també, l’espai, incorporar sistemes diferents com pot ser megafonia per persones amb alguna discapacitat visual.

M’agradaria remarcar alguns aspectes que m’agradaria canviar o millorar, com per exemple, la ubicació de normes, serveis i prohibicions de l’establiment on trobem aquesta senyalística de caràcter important als peus de l’entrada corredissa un lloc molt mal situat.

INTRODUCCIÓ

L’espai que he triat per analitzar és l’estació de tren de Cambrils. En aquest cas l’espai és dedicat a un servei de transport, per tant els serveis seran orientats a la mobilitat de persones.

Aquesta estació va ser realitzada fa poc, ja que l’anterior estava molt deteriorada.

L’estació va començar a construir-se el 2003, però va haver-hi alguns problemes de construcció i es va endarrerir. El 13 de gener de 2020 va tancar-se la primera estació de tren que hi havia i es va inaugurar la nova a la part nord de Cambrils.

Aquesta se situa a l’avinguda de Charles Robert Darwin. Compta amb 4 vies, dues principals (vies 1 i 2) i dues derivades (vies 3 i 4), una andana a la via 3 i una altra andana a la via 4.

L’estació més el viaducte sumen els 750 metres i té 270 obertures. Inclou, així mateix, l’edifici, les andanes, l’edifici tècnic, les instal·lacions, el pàrquing i la urbanització de l’entorn.

Ha sigut el primer cop que hi he anat, i m’ha resultat fàcil d’accedir-hi, ja que està ben senyalitzat i és bastant clar.

L’espai és gran i a més a l’exterior de l’estació hi ha una zona de pàrquing, la qual ja surts i ja veus que hi ha un senyal que t’indica cap a l’interior de l’estació.

A l’hora de parlar de la construcció, podem veure en les imatges que és una estructura gran i minimalista. Al ser tan gran haurà de tindre un sistema efectiu. Seguidament ho analitzarem.

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística utilitzat en aquest espai és centrat cap a la comoditat de l’usuari.

L’orientació trobo que és la protagonista d’aquest sistema. Tot està enfocat cap a l’usuari, amb la finalitat de què  l’estació sigui còmoda per a tothom que hi vulgui accedir i utilitzar els seus serveis.

Com podem veure un element molt utilitzat perquè cada usuari es pugui fer el seu propi model mental i sigui eficaç, són els senyals. Senyals com per exemple fletxes, icones, mapes… Les icones tenen un estil més modern i més innovador que les que podem veure quotidianament.

En aquest cas en ser una estació hi ha diferents vies, per tant és important que estigui ben indicat.

La seva estètica segueix un estil minimalista i funcional. El color predominant és el blanc, i els cartells i senyals són de color gris fosc i verd, amb els elements blancs.

És una característica que m’ha semblat molt útil, ja que les icones i els cartells contrasten amb el fons blanc, i per tant es localitzen molt ràpidament.
La tipografia és Sans serif (de pal sec), ja que és fàcil de llegir i és molt simple.

La seva identitat en conclusió és molt simple, ja que és un espai funcional. El seu disseny gràfic també és simple i modern, ja que l’estació és nova i això es veu reflexat.

COM ARRIBAR A LA VIA 4?

Com jo no havia utilitzat mai aquesta estació, vaig pensar que era una bona idea posar una localitat i utilitzar els senyals per guiar-me fins a l’objectiu. En aquest l’objectiu era anar a Barcelona, per tant havia de consultar a quina via agafar el tren. En aquest cas era la via 4.

Em va semblar intuïtiu, ja que com veieu en les imatges tot està senyalat amb el número corresponent i de manera visual. Personalment l’únic que vaig trobar que podria millorar va ser el mapa, ja que trobo que no era del tot informatiu.

A l’hora dels serveis disposen d’escales i d’ascensor, per tant també està molt bé que senyalitzin molt les dues opcions perquè cada usuari triï.

En el meu cas vaig pujar les escales i vaig anar directament a la parada, on podem veure també que estava ben senyalitzada. A part de la pantalla digital que anava informant també de l’hora i de la destinació.

USUARIS

A l’hora d’observar els usuaris la majoria no consultava cap horari, ja que devien ser usuaris habituals. Alguna persona sí que va consultar el mapa i va pujar per l’ascensor corresponent.

REFLEXIÓ PERSONAL

Un cop analitzat el sistema de senyalística, trobo que aquesta identitat té un bon sistema i ofereix un bon servei.

A més que l’espai és modern i confortable, així doncs els senyals estan molt ben distribuïdes i són útils cap a l’usuari.

L’únic punt negatiu és la poca presència de mapes que hi ha del centre i a més a més podrien ser més visuals.

Amb un projecte de remodelació de l’arquitecte Daniel Gelabert, el gener de 1998 es van inaugurar les noves instal·lacions de la Biblioteca, amb una superfície útil de 5.903 m2. La Biblioteca té un fons aproximat de 215.000 documents en diferents suports: 155.000 llibres, 20.000 documents audiovisuals, 10.000 documents sonors, 2.500 documents electrònics, 900 partitures musicals, 18.000 números de publicacions periòdiques, 900 microfitxes, 9.760 impresos dels segles XVI al XIX, 6 manuscrits i 25 incunables. L’edifici destaca per la seva lluminositat gràcies la presència de grans finestrals en parets i sostres i als seus espais diàfans de grans dimensions. L’arquitectura de l’edifici de 3 plantes, sostres alts i accessos per escales i ascensors, gaudeix de dos espais centrals interiors a manera de patis coberts o claustres que li aporten un caràcter espaiós i oxigenat. Tota la construcció manté un to elegant i sobri, de línies rectes i colors terrosos clars que potencien el caire lluminós i fresc de l’edifici.

B) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística emprat en la Biblioteca Pública de Lleida destaca pel seu caràcter sobri i funcional, minimalista i racional basat en senyals que giren cromàticament entre els colors blanc, negre, gris i vermell (com a color de contrast i ressalt).

En tot moment es fa ús de tipografies sans serif, marcant el caràcter funcional, concís i informatiu dels senyals. També cal remarcar la utilització gairebé anecdòtica d’iconografia i pictogrames de suport. Aquests, quan s’utilitzen, segueixen uns criteris geomètrics i sobris, coherents amb el disseny general.

L’emplaçament i orientació dels senyals segueix una lògica pràctica, que busca en tot moment la millor adequació pel que fa a distribució i visibilitat. Sovint trobem els senyals a l’altura dels ulls (d’una persona adulta d’estatura mitjana) o bé penjats del sostre, que en faciliten la visibilitat des de punts llunyans i diferents angles.

Respecte a l’aspecte formal, a la il·luminació i el contrast dels senyals, es pot considerar que mantenen un aspecte neutre que ajuden a complir amb el fet més significatiu d’una senyalització; la funció d’aportar informació. La gran lluminositat de l’edifici permet utilitzar senyals amb suports no il·luminats. La utilització de colors contrastats entre el fons i les figures i els textos permeten una fàcil lectura i una visibilitat adequada de la informació.

Per últim, en l’aspecte de continguts i informació dels senyals, queda sintetitzada als elements bàsics d’informació que facilitin la comprensió dels missatges que volen transmetre les senyalitzacions. En la major part dels senyals hi trobem una sola paraula clau o bé un pictograma, per tal d’aconseguir una comunicació precisa i fluida amb l’usuari.

C) REFLEXIÓ PERSONAL

Un cop analitzat el sistema de senyalística de la Biblioteca Pública de Lleida, considero que compleix bé amb la funció informativa i orientativa per moure’s per l’edifici. Resulta senzill i entenedor saber on et trobes en cada moment i moure’t de forma orientada i segura pels diferents racons de l’espai. Els senyals mantenen, en general, una coherència formal i cromàtica que ajuden a identificar quan ens trobem davant d’una senyalització. En moments però sí que he detectat incoherències tipogràfiques o un ús aletori de les tipografies; ús de famílies tipogràfiques diferents en senyalitzacions del mateix tipus o utilització de versions tipogràfiques (regular, bold, rounded,…) sense seguir un patró lògic i coherent. Per altra banda, per gustos personals i maneres d’entendre la comunicació, potser optaria per la utilització d’una paleta cromàtica més amplia que ajudés a definir, amb un color, cada una de les sales de la Biblioteca. Això ajudaria a diferenciar millor els departaments de l’edifici i afavoriria la comprensió situacional, en fer-la més entenedora i intuïtiva.

INTRODUCCIÓ

L’espai que he seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat i poder estudiar i observar la senyalística i les reaccions tant personals com d’altres usuaris en un espai públic ha estat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995. Aquest és un museu que es troba al cor de Barcelona dins del que es coneix com a Ciutat Vella. En mig dels carrerons del raval i el barri Gòtic trobem un edifici modern amb formes geomètriques que compta amb una façana de vidre que ens permet veure part de l’interior de l’edifici. Aquest trenca amb l’estètica de tots els edificis més antics que l’envolten i crida l’atenció no només per la seva grandària sinó pel contrast arquitectònic que ens ofereix.

Es tracta d’un museu amb un gran espai polivalent que permet comptar amb diferents exposicions que creen diferents experiències als usuaris segons el que vagis a veure. Tot hi així, consta d’uns fonaments que sempre hi són i fan d’aquest espai d’un molt característic. El primer que em va sobtar en entrar va ser la llum que té gràcies a la combinació de la gran façana de vidre i l’interior blanc que afavoreix aquesta característica. Les formes geomètriques dins de l’espai també són un tret característic de l’espai i les trobem en la distribució de les rampes per accedir a les diferents plantes, l’escala de cargol que s’amaga en un costat, les columnes i la simplicitat de les diverses sales que conté l’interior. A més deixant de banda les obres que s’exposen, veiem en tot moment dos colors que predominen en l’espai i que caracteritzen la simplicitat d’aquest, per una banda les parets, columnes, marcs de les finestres, són de color blanc i en canvi el terra i els bancs són d’un to gris fosc que crea un contrast constant en el museu.

DESCRIPCIÓ

La senyalística emprada dins de l’edifici Meier està focalitzada, al tractar-se d’un espai patrimonial, en transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals I alhora busca fer que l’usuari es pugui orientar amb facilitat. En tractar-se d’un museu (d’art) considero que hi ha un valor estètic afegit que predomina i que també dicta sobre la distribució i la simplicitat del disseny dels senyals.

Seguint l’estètica del blanc i gris característic de l’edifici Meier, els senyals també segueixen aquests patrons i juguen amb els mateixos tons. Trobem senyals actius que ens indiquen els lavabos, l’ascensor, fletxes que indiquen cap a on ens hem de dirigir, que no podem tocar les obres, disposició d’àudio per les obres, la distribució de les diverses plantes, descripcions de les obres o si hem d’estirar o empunyar una porta. Totes aquestes són clares per les icones que usen però a més compten amb una descripció que usa una tipografia simple i clara però molt petita, que per poder arribar a llegir l’usuari s’ha d’apropar. Aquests senyals compten a més amb la traducció del català, al castellà i a l’anglès.

Un altre element orientatiu que conta l’edifici són les descripcions de les sales o les obre, no són necessàriament senyals directes però sí que ens transmeten informació del contingut i del que tenim a la nostra disposició.

Per altra banda, crec que l’edifici compta amb un tipus de senyalística indirecta que es reflecteix en la distribució de l’espai, les rampes i els passadissos ens indiquen de forma indirecta el camí ha de seguir, i fins i tot cada sala i la distribució de les parets que les separen ens creen un camí que seguim indirectament sense la necessitat d’un senyal explicita de per exemple una fletxa.

Observar la reacció dels usuaris, els seus moviments dins de l’espai i l’ús que feien de la senyalística ens permet veure si la senyalística tant passiva com activa és útil, si se’n fa un ús correcte, si els usuaris es veuen perduts dins d’un espai tan gran o si el recorregut és prou simple i per tant està ben senyalitzat. Després de realitzar aquesta observació he pogut veure com els usuaris gaudeixen de l’espai, no es veuen perduts sinó que tenen una experiència i visita agradable i usen els senyals per orientar-se. Tot i veure l’ús dels senyals directes, he pogut observar com seguir recorregut intuïtiu és el senyal més clar que trobem en el MACBA i fa que la visita sigui agradable i simple i puguis realment gaudir de les obres que és el que realment els usuaris volen veure sense tenir altres distraccions o preocupacions com saber orientar-se o sentir-se perduts.

REFLEXIÓ

Personalment penso que el MACBA és un espai molt simple i agradable de visitar, que la llum que ens ofereix i la distribució dels espais i aspectes arquitectònics fan que sigui una visita agradable i fàcil de dur a terme. La combinació de la senyalística passiva i activa fan que l’usuari es pugui Moure lliurement per l’espai i no se senti perdut, a més l’usuari te a la seva disposició mapes de l’espai a cada planta i aquest poden servir de guia en cas que la senyalística de les sales no fos del tot clara.

Veiem una personalitat en l’espai clara que va en consonància amb l’espai, la senyalística i l’experiència de l’usuari i fan que l’experiència sigui agradable. Durant la meva visita al museu m’he sentit còmode, orientada en tot moment i per tant penso que hi ha una bona feina duta a terme darrere de la senyalística de l’espai.

Hotel Abbot – Barcelona

Per realitzar la primera PAC, he escollit l’Hotel Abbot a Barcelona, en el qual em vaig allotjar durant dos dies. Em va semblar un bon espai per analitzar, donat que durant molts cops al llarg de la vida de les persones, hem d’allotjar-nos en hotels; espais pensats per acollir gran nombre de persones desconegudes, i en el qual, hauran de conviure-hi durant un temps determinat. Som-hi doncs!

Descripció i característiques de l’espai

L’Hotel Abbot està ubicat en un edifici de 6 plantes a Av. de Roma, 23 de Barcelona i està situat a pocs metres de l’estació de Sants i a pocs minuts caminant de plaça d’Espanya.

Es tracta d’un hotel de quatres estrelles senzill però que ofereix tots els serveis d’un hotel de la seva categoria.

La seva decoració és neutra i no té cap fil conductor o temàtica; és un espai que ja té alguns anys, però al qual, se li han anat fent manteniments per zones. Aquest fet provoca que no hi hagi una imatge molt unificada en tot l’espai.

L’hotel compta amb una recepció oberta 24 hores i una sala de despatxos oberta totes les matinades. Aquest fet i la seva ubicació em fa pensar que és un hotel pensat per viatgers d’estades curtes; persones que potser fan enllaços des de l’aeroport amb el tren o que han de fer nit a la ciutat i volen descansar més còmodament.

Tot just entrar a l’hotel trobem la recepció; un espai petit a peu de carrer sense cap escala, amb una zona de descans al costat esquerre just tocant a unes escales que ens duen als pisos superiors.

El taulell és allargat i té un gran protagonisme dins de tot l’espai. A la paret de darrere hi ha un panell amb el logotip i uns rellotges amb diferents franges horàries d’arreu del planeta.

Disposa de dos ascensors que estan ubicats a la part esquerra de la sala, just tocant a les escales i mig amagats darrere de dos pilars; aquesta localització em va semblar que dificultava la seva accessibilitat, tant a persones amb dificultats motrius com per a usuaris que van carregats amb moltes maletes.

El material que més destaca és la fusta de color clar, tipus faig.

PLANTA HABITACIONS

Tot i ser un edifici de diverses plantes, els usuaris no solen fer ús de tot l’edifici, però totes les plantes tenen una distribució similar:

MENJADOR

El menjador està situat a la planta entresòl, tal com s’indica en un petit cartell, fet per ordinador i enganxat a la paret de l’ascensor.

Un cop arribem a l’entresòl, per accedir al menjador, hem de baixar 3 escales (dificulta l’accessibilitat) i arribem a una recepció que vol semblar una sala d’estar, amplia i decorada amb sofàs i taules de centre, un espai que tot i no tenir llum exterior és lluminós.

Des de la sala podem accedir al menjador, a uns banys públics i a una zona de cuina privada. L’orientació en aquest espai és fàcil i no té pèrdua.

Un cop accedim al menjador trobem una sala rectangular en la qual, al centre trobem una illa amb menjar i les begudes i els complements estan situats a la paret del fons de la sala.

Tampoc hi ha entrada de llum exterior i al fons de la sala hi ha un mirall gran que dóna amplitud.

Les taules i cadires estan distribuïdes a dreta i esquerra de la sala. La disposició està pensada per fer un ús pràctic i ràpid.

Descripció del sistema de senyalística

Trobem diferents tipus de senyalització que estan situats entre el 160 i els 190 cm.:

Senyals de seguretat i normatives d’ús:

Estan agrupades i situades les parets dels passadissos, tenen alta visibilitat i utilitzen un disseny estandarditzat. Tenen un gran impacte visual.

Senyals de localització dels espais:

Trobem dos tipus de senyals per identificar els espais

1 – Lletres en volum situades a l’entrada de cada un dels espais realitzades en metall daurat amb una tipografia gestual que no té similitud amb el logotip de l’hotel; ni amb el rètol exterior, ni amb el panell de la recepció.

La senyalització dels banys és un pictograma i també està feta en metall daurat.

2 – Vinils arenats situats en els vidres

A cada sala i/o espai hi ha un plànol per ubicar a l’usuari en la planta que està.

A cada porta d’emergència hi ha un número en metall platejat amb una lletra de palsec enganxada.

Reflexió

Un hotel és un espai en el qual han de conviure diferents tipus de senyalitzacions amb funcionalitats i usos diferents; senyals passius i senyals actius que ens permeten moure’ns correctament.

D’una banda ha de complir una normativa de senyalització de pública concurrència, la qual, en l’hotel Abbot, s’ha dut a terme correctament. Qualsevol persona en una situació de risc trobaria la sortida o l’extintor ràpidament.

D’altra banda la senyalització informativa dels espais d’ús dins l’hotel no aporta valor de marca, en cap dels espais visitat es percep aplicació del branding, és una senyalització neutra i poc actual, la meva percepció és que no va ser dissenyada totalment des dels inicis de l’hotel, sinó que s’ha anat aplicant amb el temps.

Dins l’hotel Abbot trobem també senyals passius; objectes que ens orienten i que fan que la circulació per dins de l’hotel resulti fàcil i molt intuïtiva, fet que fa que no es trobi a faltar indiccions per arribar als llocs.

Des del meu punt de vista, caldria unificar els senyals informatius de l’espai, per aconseguir una millor experiència d’ús i que l’usuari percebi que està en un espai cuidat i de qualitat.