A) INTRODUCCIÓ (L’ESPAI)

L’espai escollit és el centre lúdic termal Magma, situat a Santa Coloma de Farners, Girona. L’espai gaudeix d’unes aigües termals-mineromedicinals, declarades d’utilitat pública el 1889, que brollen a 42º de forma natural a les deus del Balneari Termes Orion.

El Centre Lúdic Termal Magma proporciona als seus clients un espai ideal on relaxar-se amb aigües termals. El centre busca crear un espai d’alta qualitat, on la tecnologia i les aigües termals permeten gaudir una experiència sensorial única.

Entre el 2015 i el 2017 el centre va rebre una remodelació pressupostada en 2 milions d’euros, que pretenia incorporar una tecnologia d’última generació amb noves estructures, nous serveis i projeccions nocturnes de gran format.

El centre doncs es va renovar per gaudir-ne tant de dia com de nit, integrant l’interior de l’espai termal amb l’entorn natural de la zona, creant una atmosfera més harmònica i relaxant. La renovació va incloure la construcció d’un espai elevat o mirador que connecta la zona de bany amb l’exterior i la remodelació de les parets de l’espai, convertint el centre termal en un gegantí cinema amb una pantalla de 130 metres de llargada i 600 metres quadrats de superfície.

Aquestes noves instal·lacions se sumen i complementen a l’oferta existent al Magma, 870 metres quadrats d’aigües termals, repartits en un gran espai central, banc de bombolles, llits d’hidromassatge i una zona exterior amb una llacuna, cascades i doll d’aigua a pressió.

Per fer les obres s’han utilitzat materials recuperables i reutilitzables gairebé al 100 per cent. Hi predomina l’acer inoxidable i el vidre simulant la terra volcànica, la pedra, els tons grisos i negres que recorden l’origen de les aigües termals i el que fet que anteriorment aquestes aigües del balneari

B) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística emprat en el Centre lúdic termal Magma es basa en senyals funcionals on els colors utilitzats són els propis de la instal·lació (el blanc i el blau marí). Els senyals són bàsiques i indiquen a través de fletxes i text en la llengua local.

Totes els senyals de la recepció estan penjats al sostre o en llocs elevats, per facilitar-ne la visibilitat en dies de temporada alta, en els que la zona de recepció s’emplena i els elements a poca alçada queden amagats per els mateixos clients. A més de situar els senyals en punts elevats, aquestes estan distribuïdes en els llocs de pas i orientades a permetre una circulació rapida i àgil, des de la recepció fins a l’interior del centre.

En la zona de vestuaris aquesta senyalística s’adapta a la zona. Essent aquesta una zona més complexa basada en espais reduïts, els senyals deixen de ser elements únics i s’integren en el mobiliari. A l’unir, en aquest cas, les portes amb la senyalització, l’ús de les fletxes deixa de ser necessari i es val només amb l’element escrit.

Per últim, en l’interior, els senyals sí que es troben ancorades a terra, ja sigui perquè són elements més voluminosos, o perquè l’alçada del sostre no permet l’ús d’aquest.

Al llarg del trajecte des de la recepció fins a l’interior d’una de les piscines, trobem 2 tipus de senyals. Unes amb un aspecte més típic i habitual (senyals de recepció, tòtems d’informació,..) i algunes amb un aspecte més modern i minimalista, en què la composició es negativa (lletra blanca i fons de color).

C) REFLEXIÓ PERSONAL

El Centre termo lúdic Magma gaudeix d’un sistema de senyalística coherent i que compleix correctament amb la funció informativa i orientativa. Essent fàcil dirigir-se des de la recepció fins a l’interior del complex. Si mes no, el sistema de senyalització és molt típic i poc atractiu en relació amb el centre i la remodelació feta fa ara 3 anys. A més el sistema actual de senyalització dirigeix molt bé al client local, si més no, el client estranger no té elements per guiar-se en un idioma que pugui conèixer i entendre, i tampoc no pot distingir pictogrames que en recolzin el significat.

Així doncs, crec que seria necessària una remodelació del sistema de senyalística, intentant adaptar l’estètica d’aquest al de la resta del centre, optant per una visió més tecnològica, que transmeti qualitat i que acompanyi en l’experiència sensorial que ens ofereix el mateix centre. També optaria per una senyalística més gràfica en què els clients sense importar els seus coneixements lingüístics, es pugui orientar per dins del recinte.

A continuació i tot seguint l’estructura de la rúbrica facilitada a l’aula de l’assignatura, em disposaré a comentar i avaluar el projecte del company David Rull Mercader:

En primer lloc, analitzarem les imatges emprades. Ens trobem principalment amb dos tipus de fotografies: per una banda, ens trobem amb plans força generals de l’espai; I per l’altre, primers plans sobre alguns dels elements de senyalística d’aquest parc. En línies generals, trobo que el material està ben endreçat i amb una composició adequada, segueix l’estructura del espai, on s’identifiquen 2 àrees diferents. En aquest sentit, no sabria dir del cert si la composició havia estat preparada o simplement s’ha seguit un recorregut coherent dins de l’espai, però és força entenedor, la qual cosa ja em serveix per fer-me una idea bastant bona.

En referència a la qualitat de les imatges, diria que han estat retocades lleugerament per a aconseguir nivells de llums i colors similars. Ara bé, caldria comentar que al tractar-se d’un espai exterior això té una dificultat extra, resolta de manera satisfactòria tot i veure’s lleugeres diferencies entre les diverses parts de l’espai (que podrien ser fruit d’ ombres o simplement de la variabilitat de la llum solar).

Considero que s’han fotografiat suficients elements com per a documentar correctament el sistema, tot i que m’agradaria donar un parell de consells què donarien al projecte un salt qualitatiu important:

• L’aparició d’algun model i/o element com ja podria ser una bicicleta, patinet, … Per tal de donar una millor visió de quines són les dimensions de l’espai i del sistema de senyalística.
• En tots els primers plans ha tractat de buscar una imatge centrada i amb la major informació possible, i en alguns dels casos considero què tota la informació no es veu prou detallada. Hagués estat molt bé disparar un parell de vegades de més a prop per donar informació més especifica i també molt més clara (per exemple, a les imatges número 8,9 i 10).

A continuació, anem a parlar sobre la descripció del sistema treballat:

Les funcions són força clares, tractar d’informar als usuaris sobre totes les coses que poden veure, explicar les normes d’ús en cadascuna de les àrees  i tractar d’orientar-los mitjançant un mapa.

No ha estat del tot senzill identificar tots els elements, ja que com comenta en David, tracten de condensar moltíssima informació en uns pocs cartells a cadascuna de les entrades del parc. Diferent també amb els altres elements que conformen el sistema i estan repartits per arreu de l’espai, trobo que són encertats, amb una estètica agradable i prou funcionals. No estic del tot segur a l’hora de destacar algun dels elements, ja que tinc la sensació que buscaven que aquests elements es fonguessin amb l’entorn en qüestió, sense arribar a destacar d’una manera excepcional.

En David també argumenta molt bé, que segurament on trobem més informació útil de l’espai, potser no el trobem ben ubicat, donant lloc en molts dels casos a passar per davant sense més. Inclús en una de les fotografies, podem apreciar com les fulles dels arbres tapen gairebé la meitat de la informació que transmeten. Per tant, crec afirmar que en una gran quantitat de casos els senyals esdevenen invisibles pels usuaris que hi transiten, més enllà de que són força cridaners a nivell cromàtic… A nivell emocional, considero que no tenen un gran impacte excepte en casos puntuals, com puguin ser els logotips de prohibit fumar o trepitjar zones puntuals.

Per últim, comentar la reflexió personal. Ens trobem amb un anàlisi clar i concís, un molt bon exercici a nivell informatiu. Compta una bona estructura d’introducció i desenvolupament. Tot i que hagués sigut superlatiu llegir una conclusió amb més força, i no tant com un últim comentari.

Està escrita amb un llenguatge ben entenedor, i que per tant, la fa una lectura molt lleugera. I com no, apte pel públic al qual s’està dirigint. El vocabulari és l’adequat per un projecte d’aquestes característiques, impersonal i amb tocs col·loquials.

En línies generals, considero que en David ha fet una bona feina, amb unes aportacions notables en aquest primer projecte de l’assignatura. Jo li posaria una nota numèrica de 7,5, perquè tal i com he comentat anteriorment, no es que trobi que hi ha elements erronis, sinó que he trobat a faltar un parell d’elements que marquin la diferencia, i per tant, que aquesta bona feina es transformes en una feina de 10 punts. Seguim!

L’espai que he escollit és la exposició Human Bodies, que es troba al centre comercial d’Arenas de Barcelona, al costat de la Plaça Espanya.

A dins del mateix centre comercial es troben cartells amb indiciacions per arribar fins a la entrada, que és a la tercera planta i queda a la vista si es puja per les escales elèctriques.

 La temàtica, com el seu nom indica, és el cos humà. Un cop a dins es poden veure aproximadament 12 cossos humans i prop de 150 òrgans, tots ells reals i degudament tractats per poder ser exposats en un àmbit educatiu.

És una exposició temporal, per tant, s’ha hagut d’adaptar el contingut a la arquitectura i espai disponible, i no al revés.

La exposició està dividida en 8 sales i a mida que les vas recorrent, una àudio guia et va parlant sobre els expositors i el que vas trobant pel camí.

El primer que trobem és la taquilla per comprar les entrades i ens donen l’àudio guia.  

L’espai en si és força fosc, emfatitzant amb la il·luminació els cossos humans i els òrgans que es troben als expositors i els cartells.

Com es pot observar en algunes fotografies, es pot seguir un camí marcat a través dels números dels expositors, ja que tenen un ordre ascendent (1, 2, 3…), tot i que l’usuari pot seguir-ho en l’ordre que vulgui. De fet, la manera en la que està organitzat el recorregut, el fa pràcticament unidireccional i sense possibilitat de pèrdua, però deixant a l’usuari la llibertat de saltar-se sales .

Mentre es van seguint els números, anem accedint a diferents sales, cada una d’elles dedicada a coses diferents, per exemple el sistema digestiu, els aparells sexuals masculins i femenins, etc.

A la entrada de cada sala hi ha un cartell en català, castellà i anglès indicant-nos de què tracta la sala a la que accedirem.

A part de les senyals del propi recorregut, podem observar també senyals que ens indiquen les sortides d’emergència, la ubicació dels extintors o de prohibit el pas.

Si ens centrem en les senyals pròpies podem veure que tenen una identitat pròpia. El fons vermell i la tipografia blanca.

Veiem una tipografia serena sense serifes, fàcil de llegir. Diferencia els idiomes jugant amb les negretes, donant més o menys cos depenent l’idioma i fent fàcil identificar quan canvia d’idioma.

Pel que fa a les senyals de la sortida d’emergència, extintors, prohibit el pas, etc. veiem que abandona la identitat creada per la exposició i utilitza un sistema més internacional i fàcil d’entendre per a tots els públics, parlin l’idioma que parlin.

Els usuaris d’aquesta exposició són molt diversos: va des de nens d’uns 10 anys fins a jubilats de més de 70.

Tots ells es relacionen activament amb les senyals, ja que és essencial per seguir l’àudio que ens acompanya.

Tots els usuaris que vaig poder veure en el temps que vaig estar allà van fer ús de les senyals, si més no les pròpies de la exposició.

No vaig veure cap usuari confós amb cap senyal ni que semblés desorientat.

REFLEXIÓ PERSONAL

Les reflexions al sortir de la exposició i analitzar les senyals són que la senyalística del lloc està ben resolta.

Les vaig trobar molt minimalistes i que donaven només la informació justa i necessària per recolzar-nos en altres mitjans (àudio guia), cosa que em sembla molt adient ja que compleix perfectament amb la seva funció i no li treu protagonisme al que va la gent a fer, que és veure els cossos.

Un cop arriben allà, van seguint els números i no perden temps llegint instruccions ni interpretant conceptes complicats, simplement van avançant acompanyats de l’ordre numèric.

El lloc que he triat és la biblioteca de Cambrils, un lloc on he anat molts cops i molts habitants del poble utilitzem.

En el meu cas he decidit guiar a un grup d’amics que surten de treballar de l’ajuntament fins la biblioteca. El punt petit (A) és on estan situats els meus companys, i el punt gran (B) és on hi ha la biblioteca, el lloc on han d’anar.

M’he donat compte pensant en els senyals que hi ha, que cap guia o informa d’on està la biblioteca. Trobo que aprop de l’ajuntament hi hauria d’haver alguna senyal que orientes més bé les persones.

En el meu cas he fet un petit esbós d’un mapa que podria estar perfectament situat en alguna parada d’autobús  o qualsevol lloc aprop de l’ajuntament o de Cambrils, en general.

He decidit utilitzar un fons blanc i la línia blava perquè trobo que és més visual i és un color agradable..

A més una línia és orientativa i funciona de manera positiva. En conclusió falta ampliar nous mètodes de senyalització, i nous sistemes per orientar al públic.

Espai seleccionat

He decidit donar un tomb pel districte de “Les corts”, i en una cafeteria aleatòria he decidit entrar i comprovar si la senyalística de l’establiment compleix o no correctament la seva funció. (La cafeteria forma part d’una cadena “fastfood“)

S’ha tingut en compte a l’hora d’analitzar la senyalística de l’establiment, que estem parlant d’un “Edifici corporatiu” de caràcter turístic, on la senyalística acostuma a centrar-se a garantir la seguretat de les persones que els habiten i facilitar la circulació dels proveïdors de serveis.

L’establiment consta de 200 m2 amb una distribució del mobiliari bastant correcta donant a l’usuari l’opció de desplaçar-se de manera correcta per l’establiment. La ubicació de l’establiment és molt encertat, ja que, a primera hora del matí la llum natural penetra i permet una il·luminació natural. El disseny de l’establiment ens transporta als dissenys d’interiors dels lofts que sens mostra en les pel·lícules de “Hollywood”, amb unes parets amb maons com a base del disseny. La paleta de colors pràcticament està composta per dos colors el cyan i el marró combinant-los de manera alternativa ( immobiliari: fusta-marró, finestres, tendals: cyan)

Com a trets arquitectònics, ressaltar l’enfocament cap a un disseny simple i modern basat en línies rectes i cap ornamenta, on es busca la simplicitat i l’ordre.

Sistema de senyalística

Senyalística 1

Abans d’entrar a l’interior de l’establiment ja ens trobem amb un sistema de senyalística que ens indica diferents normes, serveis i prohibicions de l’establiment:

Normes (formes de pagament): Checs restaurants,Visa,Checs Gourmet,Mastercard).
Serveis: Wifi, Horari d’apertura i tancament.

Prohibicions: No està permès l’accés d’animals de companyia, No està permès fumar dins l’establiment.

L’altura de la senyalística se situa a 20 cm del sol, un lloc, que des del meu punt de vista no és l’adequat per la correcta visualització de les persones. El disseny és variable per les diferents referències de la senyalística, en algun cas es representa en rectangle i en altre en cercle. Sempre respectant la paleta de colors que trobem en la simbologia a representar (igual en tots els establiments).

Senyalística 2

En diferents parts de l’establiment, trobem aquest cartell amb un avís que pretén transmetre al client/a, mitjançant un dibuix vectorial, que mantingui les seves pertinences vigilades per la seva seguretat. (una de les directrius que ha de seguir un edifici corporatiu de caràcter turístic, la seguretat del client/a).

L’altura en la qual trobem la senyalística és variable, en les dues ubicacions (columna entrada lateral i paret entrada principal-part esquerra) n’hi ha una deferència de 15 cm, des del meu punt de vista un error de càlcul visual humà, tot i això en una correcta mesura entre els 1,60-1,80 del sol.

El disseny és rectangle i amb el color negre com a dominant

Senyalística 3

Una de les senyalístiques necessàries i obligatòries en qualsevol establiment, indistintament de la seva finalitat, és la d’extinció de focs, aquest cartell de senyalística el trobem ubicat en diferents parts de l’establiment distribuït de manera que sigui fàcil de reconèixer per les persones que es troben en l’establiment. Ressalta el color vermell en el disseny, de manera que les persones, en cas d’urgència, no tinguin dificultats en localitzar l’extintor.

L’altura en la qual està ubicada la senyalística és l’altura mitjana 1,78 un pèl per sobre de l’altura mitjana de les persones.

Senyalística 4

Segurament una de les senyalístiques que més necessàries són, ja que, l’usuari de l’establiment no coneix la ubicació dels serveis (els quals normalment estan ubicats en un punt més allunyat del centre, per motius d’higiene).

La senyalística consta d’unes icones vectoritzades del sexe masculí i femení reconegudes a escala mundial per tothom, facilitant el reconeixement d’aquest i de la ubicació del WC. L’altura en la qual està ubicada la senyalística és la correcta, s’hi troba a l’altura mitjana 1,70m del sol.

Senyalística 5

En les dues sortides/entrades trobem les mateixes senyalístiques, la indicació de sortida, d’aquesta manera les persones podran saber amb certesa la sortida. També trobem en l’entrada el disseny cridaner de la cadena “Sandwichez” que combinant amb el color base de la corporació (Cyan) farà que les persones reconeguin a distància l’establiment, una tècnica de senyalística que pretén fer que la persona recordi els trets característics de l’establiment.

El disseny és rectangular i amb una paleta única de color verd (el disseny estàndard)

Usuaris / Reflexió personal

En general, la distribució del mobiliari, ja actua com si fos un sistema de senyalística, gràcies a la distribució dels elements en l’espai, les persones entenen quin és el transit que han de realitzar o com s’han de moure per l’establiment de manera correcta. Després de realitzar una ullada, les persones quan realitzen una primera recerca visual per trobar els serveis sí que de seguida reconeixen la ubicació d’aquests.

La senyalística s’integra perfectament a l’establiment, els diferents senyals ubicats en el recinte compleixen a la perfecció amb les necessitats de les persones. En aquest cas la senyalística es transmet visualment tot i que també, l’espai, incorporar sistemes diferents com pot ser megafonia per persones amb alguna discapacitat visual.

M’agradaria remarcar alguns aspectes que m’agradaria canviar o millorar, com per exemple, la ubicació de normes, serveis i prohibicions de l’establiment on trobem aquesta senyalística de caràcter important als peus de l’entrada corredissa un lloc molt mal situat.

INTRODUCCIÓ

L’espai que he triat per analitzar és l’estació de tren de Cambrils. En aquest cas l’espai és dedicat a un servei de transport, per tant els serveis seran orientats a la mobilitat de persones.

Aquesta estació va ser realitzada fa poc, ja que l’anterior estava molt deteriorada.

L’estació va començar a construir-se el 2003, però va haver-hi alguns problemes de construcció i es va endarrerir. El 13 de gener de 2020 va tancar-se la primera estació de tren que hi havia i es va inaugurar la nova a la part nord de Cambrils.

Aquesta se situa a l’avinguda de Charles Robert Darwin. Compta amb 4 vies, dues principals (vies 1 i 2) i dues derivades (vies 3 i 4), una andana a la via 3 i una altra andana a la via 4.

L’estació més el viaducte sumen els 750 metres i té 270 obertures. Inclou, així mateix, l’edifici, les andanes, l’edifici tècnic, les instal·lacions, el pàrquing i la urbanització de l’entorn.

Ha sigut el primer cop que hi he anat, i m’ha resultat fàcil d’accedir-hi, ja que està ben senyalitzat i és bastant clar.

L’espai és gran i a més a l’exterior de l’estació hi ha una zona de pàrquing, la qual ja surts i ja veus que hi ha un senyal que t’indica cap a l’interior de l’estació.

A l’hora de parlar de la construcció, podem veure en les imatges que és una estructura gran i minimalista. Al ser tan gran haurà de tindre un sistema efectiu. Seguidament ho analitzarem.

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística utilitzat en aquest espai és centrat cap a la comoditat de l’usuari.

L’orientació trobo que és la protagonista d’aquest sistema. Tot està enfocat cap a l’usuari, amb la finalitat de què  l’estació sigui còmoda per a tothom que hi vulgui accedir i utilitzar els seus serveis.

Com podem veure un element molt utilitzat perquè cada usuari es pugui fer el seu propi model mental i sigui eficaç, són els senyals. Senyals com per exemple fletxes, icones, mapes… Les icones tenen un estil més modern i més innovador que les que podem veure quotidianament.

En aquest cas en ser una estació hi ha diferents vies, per tant és important que estigui ben indicat.

La seva estètica segueix un estil minimalista i funcional. El color predominant és el blanc, i els cartells i senyals són de color gris fosc i verd, amb els elements blancs.

És una característica que m’ha semblat molt útil, ja que les icones i els cartells contrasten amb el fons blanc, i per tant es localitzen molt ràpidament.
La tipografia és Sans serif (de pal sec), ja que és fàcil de llegir i és molt simple.

La seva identitat en conclusió és molt simple, ja que és un espai funcional. El seu disseny gràfic també és simple i modern, ja que l’estació és nova i això es veu reflexat.

COM ARRIBAR A LA VIA 4?

Com jo no havia utilitzat mai aquesta estació, vaig pensar que era una bona idea posar una localitat i utilitzar els senyals per guiar-me fins a l’objectiu. En aquest l’objectiu era anar a Barcelona, per tant havia de consultar a quina via agafar el tren. En aquest cas era la via 4.

Em va semblar intuïtiu, ja que com veieu en les imatges tot està senyalat amb el número corresponent i de manera visual. Personalment l’únic que vaig trobar que podria millorar va ser el mapa, ja que trobo que no era del tot informatiu.

A l’hora dels serveis disposen d’escales i d’ascensor, per tant també està molt bé que senyalitzin molt les dues opcions perquè cada usuari triï.

En el meu cas vaig pujar les escales i vaig anar directament a la parada, on podem veure també que estava ben senyalitzada. A part de la pantalla digital que anava informant també de l’hora i de la destinació.

USUARIS

A l’hora d’observar els usuaris la majoria no consultava cap horari, ja que devien ser usuaris habituals. Alguna persona sí que va consultar el mapa i va pujar per l’ascensor corresponent.

REFLEXIÓ PERSONAL

Un cop analitzat el sistema de senyalística, trobo que aquesta identitat té un bon sistema i ofereix un bon servei.

A més que l’espai és modern i confortable, així doncs els senyals estan molt ben distribuïdes i són útils cap a l’usuari.

L’únic punt negatiu és la poca presència de mapes que hi ha del centre i a més a més podrien ser més visuals.

Amb un projecte de remodelació de l’arquitecte Daniel Gelabert, el gener de 1998 es van inaugurar les noves instal·lacions de la Biblioteca, amb una superfície útil de 5.903 m2. La Biblioteca té un fons aproximat de 215.000 documents en diferents suports: 155.000 llibres, 20.000 documents audiovisuals, 10.000 documents sonors, 2.500 documents electrònics, 900 partitures musicals, 18.000 números de publicacions periòdiques, 900 microfitxes, 9.760 impresos dels segles XVI al XIX, 6 manuscrits i 25 incunables. L’edifici destaca per la seva lluminositat gràcies la presència de grans finestrals en parets i sostres i als seus espais diàfans de grans dimensions. L’arquitectura de l’edifici de 3 plantes, sostres alts i accessos per escales i ascensors, gaudeix de dos espais centrals interiors a manera de patis coberts o claustres que li aporten un caràcter espaiós i oxigenat. Tota la construcció manté un to elegant i sobri, de línies rectes i colors terrosos clars que potencien el caire lluminós i fresc de l’edifici.

B) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística emprat en la Biblioteca Pública de Lleida destaca pel seu caràcter sobri i funcional, minimalista i racional basat en senyals que giren cromàticament entre els colors blanc, negre, gris i vermell (com a color de contrast i ressalt).

En tot moment es fa ús de tipografies sans serif, marcant el caràcter funcional, concís i informatiu dels senyals. També cal remarcar la utilització gairebé anecdòtica d’iconografia i pictogrames de suport. Aquests, quan s’utilitzen, segueixen uns criteris geomètrics i sobris, coherents amb el disseny general.

L’emplaçament i orientació dels senyals segueix una lògica pràctica, que busca en tot moment la millor adequació pel que fa a distribució i visibilitat. Sovint trobem els senyals a l’altura dels ulls (d’una persona adulta d’estatura mitjana) o bé penjats del sostre, que en faciliten la visibilitat des de punts llunyans i diferents angles.

Respecte a l’aspecte formal, a la il·luminació i el contrast dels senyals, es pot considerar que mantenen un aspecte neutre que ajuden a complir amb el fet més significatiu d’una senyalització; la funció d’aportar informació. La gran lluminositat de l’edifici permet utilitzar senyals amb suports no il·luminats. La utilització de colors contrastats entre el fons i les figures i els textos permeten una fàcil lectura i una visibilitat adequada de la informació.

Per últim, en l’aspecte de continguts i informació dels senyals, queda sintetitzada als elements bàsics d’informació que facilitin la comprensió dels missatges que volen transmetre les senyalitzacions. En la major part dels senyals hi trobem una sola paraula clau o bé un pictograma, per tal d’aconseguir una comunicació precisa i fluida amb l’usuari.

C) REFLEXIÓ PERSONAL

Un cop analitzat el sistema de senyalística de la Biblioteca Pública de Lleida, considero que compleix bé amb la funció informativa i orientativa per moure’s per l’edifici. Resulta senzill i entenedor saber on et trobes en cada moment i moure’t de forma orientada i segura pels diferents racons de l’espai. Els senyals mantenen, en general, una coherència formal i cromàtica que ajuden a identificar quan ens trobem davant d’una senyalització. En moments però sí que he detectat incoherències tipogràfiques o un ús aletori de les tipografies; ús de famílies tipogràfiques diferents en senyalitzacions del mateix tipus o utilització de versions tipogràfiques (regular, bold, rounded,…) sense seguir un patró lògic i coherent. Per altra banda, per gustos personals i maneres d’entendre la comunicació, potser optaria per la utilització d’una paleta cromàtica més amplia que ajudés a definir, amb un color, cada una de les sales de la Biblioteca. Això ajudaria a diferenciar millor els departaments de l’edifici i afavoriria la comprensió situacional, en fer-la més entenedora i intuïtiva.

INTRODUCCIÓ

L’espai que he seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat i poder estudiar i observar la senyalística i les reaccions tant personals com d’altres usuaris en un espai públic ha estat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995. Aquest és un museu que es troba al cor de Barcelona dins del que es coneix com a Ciutat Vella. En mig dels carrerons del raval i el barri Gòtic trobem un edifici modern amb formes geomètriques que compta amb una façana de vidre que ens permet veure part de l’interior de l’edifici. Aquest trenca amb l’estètica de tots els edificis més antics que l’envolten i crida l’atenció no només per la seva grandària sinó pel contrast arquitectònic que ens ofereix.

Es tracta d’un museu amb un gran espai polivalent que permet comptar amb diferents exposicions que creen diferents experiències als usuaris segons el que vagis a veure. Tot hi així, consta d’uns fonaments que sempre hi són i fan d’aquest espai d’un molt característic. El primer que em va sobtar en entrar va ser la llum que té gràcies a la combinació de la gran façana de vidre i l’interior blanc que afavoreix aquesta característica. Les formes geomètriques dins de l’espai també són un tret característic de l’espai i les trobem en la distribució de les rampes per accedir a les diferents plantes, l’escala de cargol que s’amaga en un costat, les columnes i la simplicitat de les diverses sales que conté l’interior. A més deixant de banda les obres que s’exposen, veiem en tot moment dos colors que predominen en l’espai i que caracteritzen la simplicitat d’aquest, per una banda les parets, columnes, marcs de les finestres, són de color blanc i en canvi el terra i els bancs són d’un to gris fosc que crea un contrast constant en el museu.

DESCRIPCIÓ

La senyalística emprada dins de l’edifici Meier està focalitzada, al tractar-se d’un espai patrimonial, en transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals I alhora busca fer que l’usuari es pugui orientar amb facilitat. En tractar-se d’un museu (d’art) considero que hi ha un valor estètic afegit que predomina i que també dicta sobre la distribució i la simplicitat del disseny dels senyals.

Seguint l’estètica del blanc i gris característic de l’edifici Meier, els senyals també segueixen aquests patrons i juguen amb els mateixos tons. Trobem senyals actius que ens indiquen els lavabos, l’ascensor, fletxes que indiquen cap a on ens hem de dirigir, que no podem tocar les obres, disposició d’àudio per les obres, la distribució de les diverses plantes, descripcions de les obres o si hem d’estirar o empunyar una porta. Totes aquestes són clares per les icones que usen però a més compten amb una descripció que usa una tipografia simple i clara però molt petita, que per poder arribar a llegir l’usuari s’ha d’apropar. Aquests senyals compten a més amb la traducció del català, al castellà i a l’anglès.

Un altre element orientatiu que conta l’edifici són les descripcions de les sales o les obre, no són necessàriament senyals directes però sí que ens transmeten informació del contingut i del que tenim a la nostra disposició.

Per altra banda, crec que l’edifici compta amb un tipus de senyalística indirecta que es reflecteix en la distribució de l’espai, les rampes i els passadissos ens indiquen de forma indirecta el camí ha de seguir, i fins i tot cada sala i la distribució de les parets que les separen ens creen un camí que seguim indirectament sense la necessitat d’un senyal explicita de per exemple una fletxa.

Observar la reacció dels usuaris, els seus moviments dins de l’espai i l’ús que feien de la senyalística ens permet veure si la senyalística tant passiva com activa és útil, si se’n fa un ús correcte, si els usuaris es veuen perduts dins d’un espai tan gran o si el recorregut és prou simple i per tant està ben senyalitzat. Després de realitzar aquesta observació he pogut veure com els usuaris gaudeixen de l’espai, no es veuen perduts sinó que tenen una experiència i visita agradable i usen els senyals per orientar-se. Tot i veure l’ús dels senyals directes, he pogut observar com seguir recorregut intuïtiu és el senyal més clar que trobem en el MACBA i fa que la visita sigui agradable i simple i puguis realment gaudir de les obres que és el que realment els usuaris volen veure sense tenir altres distraccions o preocupacions com saber orientar-se o sentir-se perduts.

REFLEXIÓ

Personalment penso que el MACBA és un espai molt simple i agradable de visitar, que la llum que ens ofereix i la distribució dels espais i aspectes arquitectònics fan que sigui una visita agradable i fàcil de dur a terme. La combinació de la senyalística passiva i activa fan que l’usuari es pugui Moure lliurement per l’espai i no se senti perdut, a més l’usuari te a la seva disposició mapes de l’espai a cada planta i aquest poden servir de guia en cas que la senyalística de les sales no fos del tot clara.

Veiem una personalitat en l’espai clara que va en consonància amb l’espai, la senyalística i l’experiència de l’usuari i fan que l’experiència sigui agradable. Durant la meva visita al museu m’he sentit còmode, orientada en tot moment i per tant penso que hi ha una bona feina duta a terme darrere de la senyalística de l’espai.