A) INTRODUCCIÓ (L’ESPAI)
La Biblioteca Pública de Lleida és la principal biblioteca de la ciutat de Lleida. És un centre de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya des de 1980. Creada l’any 1848 i després de diverses ubicacions al nucli antic de Lleida, com l’edifici del Roser al carrer Cavallers o la Casa de la cultura a la plaça Sant Antoni Maria Claret, l’any 1998 la Biblioteca es va traslladar a l’actual emplaçament, un edifici de la segona meitat del segle XIX que fins al 1988 va funcionar com a casa de la Maternitat. L’edifi és obra d’Agapit Lamarca i Quintana i es va inaugurar el 1865. Inicialment era una casa de maternitat, fins que a finals del segle XX va tancar les seves portes.
Amb un projecte de remodelació de l’arquitecte Daniel Gelabert, el gener de 1998 es van inaugurar les noves instal·lacions de la Biblioteca, amb una superfície útil de 5.903 m2. La Biblioteca té un fons aproximat de 215.000 documents en diferents suports: 155.000 llibres, 20.000 documents audiovisuals, 10.000 documents sonors, 2.500 documents electrònics, 900 partitures musicals, 18.000 números de publicacions periòdiques, 900 microfitxes, 9.760 impresos dels segles XVI al XIX, 6 manuscrits i 25 incunables. L’edifici destaca per la seva lluminositat gràcies la presència de grans finestrals en parets i sostres i als seus espais diàfans de grans dimensions. L’arquitectura de l’edifici de 3 plantes, sostres alts i accessos per escales i ascensors, gaudeix de dos espais centrals interiors a manera de patis coberts o claustres que li aporten un caràcter espaiós i oxigenat. Tota la construcció manté un to elegant i sobri, de línies rectes i colors terrosos clars que potencien el caire lluminós i fresc de l’edifici.
B) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA
El sistema de senyalística emprat en la Biblioteca Pública de Lleida destaca pel seu caràcter sobri i funcional, minimalista i racional basat en senyals que giren cromàticament entre els colors blanc, negre, gris i vermell (com a color de contrast i ressalt).
En tot moment es fa ús de tipografies sans serif, marcant el caràcter funcional, concís i informatiu dels senyals. També cal remarcar la utilització gairebé anecdòtica d’iconografia i pictogrames de suport. Aquests, quan s’utilitzen, segueixen uns criteris geomètrics i sobris, coherents amb el disseny general.
L’emplaçament i orientació dels senyals segueix una lògica pràctica, que busca en tot moment la millor adequació pel que fa a distribució i visibilitat. Sovint trobem els senyals a l’altura dels ulls (d’una persona adulta d’estatura mitjana) o bé penjats del sostre, que en faciliten la visibilitat des de punts llunyans i diferents angles.
Respecte a l’aspecte formal, a la il·luminació i el contrast dels senyals, es pot considerar que mantenen un aspecte neutre que ajuden a complir amb el fet més significatiu d’una senyalització; la funció d’aportar informació. La gran lluminositat de l’edifici permet utilitzar senyals amb suports no il·luminats. La utilització de colors contrastats entre el fons i les figures i els textos permeten una fàcil lectura i una visibilitat adequada de la informació.
Per últim, en l’aspecte de continguts i informació dels senyals, queda sintetitzada als elements bàsics d’informació que facilitin la comprensió dels missatges que volen transmetre les senyalitzacions. En la major part dels senyals hi trobem una sola paraula clau o bé un pictograma, per tal d’aconseguir una comunicació precisa i fluida amb l’usuari.
C) REFLEXIÓ PERSONAL
Un cop analitzat el sistema de senyalística de la Biblioteca Pública de Lleida, considero que compleix bé amb la funció informativa i orientativa per moure’s per l’edifici. Resulta senzill i entenedor saber on et trobes en cada moment i moure’t de forma orientada i segura pels diferents racons de l’espai. Els senyals mantenen, en general, una coherència formal i cromàtica que ajuden a identificar quan ens trobem davant d’una senyalització. En moments però sí que he detectat incoherències tipogràfiques o un ús aletori de les tipografies; ús de famílies tipogràfiques diferents en senyalitzacions del mateix tipus o utilització de versions tipogràfiques (regular, bold, rounded,…) sense seguir un patró lògic i coherent. Per altra banda, per gustos personals i maneres d’entendre la comunicació, potser optaria per la utilització d’una paleta cromàtica més amplia que ajudés a definir, amb un color, cada una de les sales de la Biblioteca. Això ajudaria a diferenciar millor els departaments de l’edifici i afavoriria la comprensió situacional, en fer-la més entenedora i intuïtiva.