Projecte III. Senyalística i Digital Signage

Amb un projecte de remodelació de l’arquitecte Daniel Gelabert, el gener de 1998 es van inaugurar les noves instal·lacions de la Biblioteca, amb una superfície útil de 5.903 m2. La Biblioteca té un fons aproximat de 215.000 documents en diferents suports: 155.000 llibres, 20.000 documents audiovisuals, 10.000 documents sonors, 2.500 documents electrònics, 900 partitures musicals, 18.000 números de publicacions periòdiques, 900 microfitxes, 9.760 impresos dels segles XVI al XIX, 6 manuscrits i 25 incunables. L’edifici destaca per la seva lluminositat gràcies la presència de grans finestrals en parets i sostres i als seus espais diàfans de grans dimensions. L’arquitectura de l’edifici de 3 plantes, sostres alts i accessos per escales i ascensors, gaudeix de dos espais centrals interiors a manera de patis coberts o claustres que li aporten un caràcter espaiós i oxigenat. Tota la construcció manté un to elegant i sobri, de línies rectes i colors terrosos clars que potencien el caire lluminós i fresc de l’edifici.

B) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

El sistema de senyalística emprat en la Biblioteca Pública de Lleida destaca pel seu caràcter sobri i funcional, minimalista i racional basat en senyals que giren cromàticament entre els colors blanc, negre, gris i vermell (com a color de contrast i ressalt).

En tot moment es fa ús de tipografies sans serif, marcant el caràcter funcional, concís i informatiu dels senyals. També cal remarcar la utilització gairebé anecdòtica d’iconografia i pictogrames de suport. Aquests, quan s’utilitzen, segueixen uns criteris geomètrics i sobris, coherents amb el disseny general.

L’emplaçament i orientació dels senyals segueix una lògica pràctica, que busca en tot moment la millor adequació pel que fa a distribució i visibilitat. Sovint trobem els senyals a l’altura dels ulls (d’una persona adulta d’estatura mitjana) o bé penjats del sostre, que en faciliten la visibilitat des de punts llunyans i diferents angles.

Respecte a l’aspecte formal, a la il·luminació i el contrast dels senyals, es pot considerar que mantenen un aspecte neutre que ajuden a complir amb el fet més significatiu d’una senyalització; la funció d’aportar informació. La gran lluminositat de l’edifici permet utilitzar senyals amb suports no il·luminats. La utilització de colors contrastats entre el fons i les figures i els textos permeten una fàcil lectura i una visibilitat adequada de la informació.

Per últim, en l’aspecte de continguts i informació dels senyals, queda sintetitzada als elements bàsics d’informació que facilitin la comprensió dels missatges que volen transmetre les senyalitzacions. En la major part dels senyals hi trobem una sola paraula clau o bé un pictograma, per tal d’aconseguir una comunicació precisa i fluida amb l’usuari.

C) REFLEXIÓ PERSONAL

Un cop analitzat el sistema de senyalística de la Biblioteca Pública de Lleida, considero que compleix bé amb la funció informativa i orientativa per moure’s per l’edifici. Resulta senzill i entenedor saber on et trobes en cada moment i moure’t de forma orientada i segura pels diferents racons de l’espai. Els senyals mantenen, en general, una coherència formal i cromàtica que ajuden a identificar quan ens trobem davant d’una senyalització. En moments però sí que he detectat incoherències tipogràfiques o un ús aletori de les tipografies; ús de famílies tipogràfiques diferents en senyalitzacions del mateix tipus o utilització de versions tipogràfiques (regular, bold, rounded,…) sense seguir un patró lògic i coherent. Per altra banda, per gustos personals i maneres d’entendre la comunicació, potser optaria per la utilització d’una paleta cromàtica més amplia que ajudés a definir, amb un color, cada una de les sales de la Biblioteca. Això ajudaria a diferenciar millor els departaments de l’edifici i afavoriria la comprensió situacional, en fer-la més entenedora i intuïtiva.

INTRODUCCIÓ

L’espai que he seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat i poder estudiar i observar la senyalística i les reaccions tant personals com d’altres usuaris en un espai públic ha estat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995. Aquest és un museu que es troba al cor de Barcelona dins del que es coneix com a Ciutat Vella. En mig dels carrerons del raval i el barri Gòtic trobem un edifici modern amb formes geomètriques que compta amb una façana de vidre que ens permet veure part de l’interior de l’edifici. Aquest trenca amb l’estètica de tots els edificis més antics que l’envolten i crida l’atenció no només per la seva grandària sinó pel contrast arquitectònic que ens ofereix.

Es tracta d’un museu amb un gran espai polivalent que permet comptar amb diferents exposicions que creen diferents experiències als usuaris segons el que vagis a veure. Tot hi així, consta d’uns fonaments que sempre hi són i fan d’aquest espai d’un molt característic. El primer que em va sobtar en entrar va ser la llum que té gràcies a la combinació de la gran façana de vidre i l’interior blanc que afavoreix aquesta característica. Les formes geomètriques dins de l’espai també són un tret característic de l’espai i les trobem en la distribució de les rampes per accedir a les diferents plantes, l’escala de cargol que s’amaga en un costat, les columnes i la simplicitat de les diverses sales que conté l’interior. A més deixant de banda les obres que s’exposen, veiem en tot moment dos colors que predominen en l’espai i que caracteritzen la simplicitat d’aquest, per una banda les parets, columnes, marcs de les finestres, són de color blanc i en canvi el terra i els bancs són d’un to gris fosc que crea un contrast constant en el museu.

DESCRIPCIÓ

La senyalística emprada dins de l’edifici Meier està focalitzada, al tractar-se d’un espai patrimonial, en transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals I alhora busca fer que l’usuari es pugui orientar amb facilitat. En tractar-se d’un museu (d’art) considero que hi ha un valor estètic afegit que predomina i que també dicta sobre la distribució i la simplicitat del disseny dels senyals.

Seguint l’estètica del blanc i gris característic de l’edifici Meier, els senyals també segueixen aquests patrons i juguen amb els mateixos tons. Trobem senyals actius que ens indiquen els lavabos, l’ascensor, fletxes que indiquen cap a on ens hem de dirigir, que no podem tocar les obres, disposició d’àudio per les obres, la distribució de les diverses plantes, descripcions de les obres o si hem d’estirar o empunyar una porta. Totes aquestes són clares per les icones que usen però a més compten amb una descripció que usa una tipografia simple i clara però molt petita, que per poder arribar a llegir l’usuari s’ha d’apropar. Aquests senyals compten a més amb la traducció del català, al castellà i a l’anglès.

Un altre element orientatiu que conta l’edifici són les descripcions de les sales o les obre, no són necessàriament senyals directes però sí que ens transmeten informació del contingut i del que tenim a la nostra disposició.

Per altra banda, crec que l’edifici compta amb un tipus de senyalística indirecta que es reflecteix en la distribució de l’espai, les rampes i els passadissos ens indiquen de forma indirecta el camí ha de seguir, i fins i tot cada sala i la distribució de les parets que les separen ens creen un camí que seguim indirectament sense la necessitat d’un senyal explicita de per exemple una fletxa.

Observar la reacció dels usuaris, els seus moviments dins de l’espai i l’ús que feien de la senyalística ens permet veure si la senyalística tant passiva com activa és útil, si se’n fa un ús correcte, si els usuaris es veuen perduts dins d’un espai tan gran o si el recorregut és prou simple i per tant està ben senyalitzat. Després de realitzar aquesta observació he pogut veure com els usuaris gaudeixen de l’espai, no es veuen perduts sinó que tenen una experiència i visita agradable i usen els senyals per orientar-se. Tot i veure l’ús dels senyals directes, he pogut observar com seguir recorregut intuïtiu és el senyal més clar que trobem en el MACBA i fa que la visita sigui agradable i simple i puguis realment gaudir de les obres que és el que realment els usuaris volen veure sense tenir altres distraccions o preocupacions com saber orientar-se o sentir-se perduts.

REFLEXIÓ

Personalment penso que el MACBA és un espai molt simple i agradable de visitar, que la llum que ens ofereix i la distribució dels espais i aspectes arquitectònics fan que sigui una visita agradable i fàcil de dur a terme. La combinació de la senyalística passiva i activa fan que l’usuari es pugui Moure lliurement per l’espai i no se senti perdut, a més l’usuari te a la seva disposició mapes de l’espai a cada planta i aquest poden servir de guia en cas que la senyalística de les sales no fos del tot clara.

Veiem una personalitat en l’espai clara que va en consonància amb l’espai, la senyalística i l’experiència de l’usuari i fan que l’experiència sigui agradable. Durant la meva visita al museu m’he sentit còmode, orientada en tot moment i per tant penso que hi ha una bona feina duta a terme darrere de la senyalística de l’espai.

Hotel Abbot – Barcelona

Per realitzar la primera PAC, he escollit l’Hotel Abbot a Barcelona, en el qual em vaig allotjar durant dos dies. Em va semblar un bon espai per analitzar, donat que durant molts cops al llarg de la vida de les persones, hem d’allotjar-nos en hotels; espais pensats per acollir gran nombre de persones desconegudes, i en el qual, hauran de conviure-hi durant un temps determinat. Som-hi doncs!

Descripció i característiques de l’espai

L’Hotel Abbot està ubicat en un edifici de 6 plantes a Av. de Roma, 23 de Barcelona i està situat a pocs metres de l’estació de Sants i a pocs minuts caminant de plaça d’Espanya.

Es tracta d’un hotel de quatres estrelles senzill però que ofereix tots els serveis d’un hotel de la seva categoria.

La seva decoració és neutra i no té cap fil conductor o temàtica; és un espai que ja té alguns anys, però al qual, se li han anat fent manteniments per zones. Aquest fet provoca que no hi hagi una imatge molt unificada en tot l’espai.

L’hotel compta amb una recepció oberta 24 hores i una sala de despatxos oberta totes les matinades. Aquest fet i la seva ubicació em fa pensar que és un hotel pensat per viatgers d’estades curtes; persones que potser fan enllaços des de l’aeroport amb el tren o que han de fer nit a la ciutat i volen descansar més còmodament.

Tot just entrar a l’hotel trobem la recepció; un espai petit a peu de carrer sense cap escala, amb una zona de descans al costat esquerre just tocant a unes escales que ens duen als pisos superiors.

El taulell és allargat i té un gran protagonisme dins de tot l’espai. A la paret de darrere hi ha un panell amb el logotip i uns rellotges amb diferents franges horàries d’arreu del planeta.

Disposa de dos ascensors que estan ubicats a la part esquerra de la sala, just tocant a les escales i mig amagats darrere de dos pilars; aquesta localització em va semblar que dificultava la seva accessibilitat, tant a persones amb dificultats motrius com per a usuaris que van carregats amb moltes maletes.

El material que més destaca és la fusta de color clar, tipus faig.

PLANTA HABITACIONS

Tot i ser un edifici de diverses plantes, els usuaris no solen fer ús de tot l’edifici, però totes les plantes tenen una distribució similar:

MENJADOR

El menjador està situat a la planta entresòl, tal com s’indica en un petit cartell, fet per ordinador i enganxat a la paret de l’ascensor.

Un cop arribem a l’entresòl, per accedir al menjador, hem de baixar 3 escales (dificulta l’accessibilitat) i arribem a una recepció que vol semblar una sala d’estar, amplia i decorada amb sofàs i taules de centre, un espai que tot i no tenir llum exterior és lluminós.

Des de la sala podem accedir al menjador, a uns banys públics i a una zona de cuina privada. L’orientació en aquest espai és fàcil i no té pèrdua.

Un cop accedim al menjador trobem una sala rectangular en la qual, al centre trobem una illa amb menjar i les begudes i els complements estan situats a la paret del fons de la sala.

Tampoc hi ha entrada de llum exterior i al fons de la sala hi ha un mirall gran que dóna amplitud.

Les taules i cadires estan distribuïdes a dreta i esquerra de la sala. La disposició està pensada per fer un ús pràctic i ràpid.

Descripció del sistema de senyalística

Trobem diferents tipus de senyalització que estan situats entre el 160 i els 190 cm.:

Senyals de seguretat i normatives d’ús:

Estan agrupades i situades les parets dels passadissos, tenen alta visibilitat i utilitzen un disseny estandarditzat. Tenen un gran impacte visual.

Senyals de localització dels espais:

Trobem dos tipus de senyals per identificar els espais

1 – Lletres en volum situades a l’entrada de cada un dels espais realitzades en metall daurat amb una tipografia gestual que no té similitud amb el logotip de l’hotel; ni amb el rètol exterior, ni amb el panell de la recepció.

La senyalització dels banys és un pictograma i també està feta en metall daurat.

2 – Vinils arenats situats en els vidres

A cada sala i/o espai hi ha un plànol per ubicar a l’usuari en la planta que està.

A cada porta d’emergència hi ha un número en metall platejat amb una lletra de palsec enganxada.

Reflexió

Un hotel és un espai en el qual han de conviure diferents tipus de senyalitzacions amb funcionalitats i usos diferents; senyals passius i senyals actius que ens permeten moure’ns correctament.

D’una banda ha de complir una normativa de senyalització de pública concurrència, la qual, en l’hotel Abbot, s’ha dut a terme correctament. Qualsevol persona en una situació de risc trobaria la sortida o l’extintor ràpidament.

D’altra banda la senyalització informativa dels espais d’ús dins l’hotel no aporta valor de marca, en cap dels espais visitat es percep aplicació del branding, és una senyalització neutra i poc actual, la meva percepció és que no va ser dissenyada totalment des dels inicis de l’hotel, sinó que s’ha anat aplicant amb el temps.

Dins l’hotel Abbot trobem també senyals passius; objectes que ens orienten i que fan que la circulació per dins de l’hotel resulti fàcil i molt intuïtiva, fet que fa que no es trobi a faltar indiccions per arribar als llocs.

Des del meu punt de vista, caldria unificar els senyals informatius de l’espai, per aconseguir una millor experiència d’ús i que l’usuari percebi que està en un espai cuidat i de qualitat.