Espai
Per aquesta tasca d’anàlisi i observació per conèixer els diferents perfils de l’experiència de la senyalització, he escollit un espai cultural com és un museu. En aquest cas el Museu d’Història de Manacor és un referent de primer nivell a la comarca del llevant mallorquí i suposa un important font històrica per conèixer de primera ma les diferents etapes històriques d’aquesta comarca.
L’edifici on s’ubica el museu està format per una sèrie de cossos rectangulars que s’han anat afegint i ampliant al llarg de la història sempre al voltant d’un pati central al descobert.
https://museudemanacor.com/ca
Visita a l’espai. Primeres impressions
Em dirigeixo al museu i per aquesta visita al Museu d’Història de Manacor vaig únicament aprovisionat amb el meu mòbil i una llibreta per immortalitzar i recollir els perfils senyalístics del lloc a analitzar. El museu està a les afores de la ciutat de Manacor i disposa d’un pàrquing que facilita l’aparcament pels usuaris. En un primer moment podem veure l’espai com a reclam, ja que suposa un important valor patrimonial de l’edat mitjana en contrast l’entorn (pista d’atletisme i centre esportiu). No obstant això, no trobem un senyal clar que ens indiqui que hem arribat al punt desitjat. Sols una original barrera de rovell amb el nom del museu que bordeja el perímetre.
Ja a la porta d’entrada hi veiem les primeres senyals gràfiques amb el logotip del museu. Just a l’entrada hi trobo, de sobte, el taulell amb l’encarregat d’ensenyar el recinte a les visites i a la paret esquerre veig un estant amb els diferents fulletons explicatius de que hi trobarem en aquest museu.
De bones a primeres sobreentenc que és un espai limitat al patrimoni establert o sigui, al conjunt estructural el qual forma part de l’itinerari per visitar i que segons els principis de la senyalística es tracta d’un espai patrimonial.
Per començar l’itinerari, n’Andreu l’encarregat de la guia i supervisió del museu, m’explica que em convé començar per la sala de la prehistòria i anar seguint la ruta prevista per seguir un ordre cronològic del contingut. Així doncs començo la meva ruta per aquesta sala sense trobar-me un senyal a la vista que m’ajudi a dirigir la mateixa informació rebuda pel personal.
Senyalística
Al tractar-se d’un museu d’història el sistema de senyals usat en aquest espai està enfocat, sobretot, a aportar una experiència interpretativa que permet la interacció del públic amb el contingut de manera sensorial per la vista, l’oïda i el tacte. També, com és normal, en els senyals hi trobem un funció objectiva per oriental l’usuari i indicar on es troba en tot moment.
A primera vista l’estètica del conjunt arquitectònic és adient al contingut que hi trobem i crea una simbiosis correcte amb l’utilització de fusta i vidre per les prestatgeries i estants de les sales. La il·luminació es presenta de forma correcte per una òptima visualització de les peces així creant un ambient càlid i agradable. En general es percep una intenció de donar un utilitat a un espai arquitectònic sense perdre contingut patrimonial pel fet de ser també un lloc funcional.
El sistema de senyals orientatius que disposa l’espai tendeixen a informar a l’usuari dins la sala on es troba, però no està pensat per seguir una ruta establerta i obligada.
No obstant això, de manera intuïtiva i per exigències arquitectòniques et dirigeixes a la primera sala que comença pel període més antic que disposa el museu. Els senyals que hi trobem d’aquestes característiques són senyals actius que presenten una tipografia sans serif amb un fons de diferents colors sense cap correlació amb el conjunt de l’edifici ni amb la imatge gràfica del museu. També hi trobem diferents cartells informatius que s’allunyen de l’estètica anterior com el de “no trepitjar”. A més de la cartelleria el museu disposa d’un seguit d’icones que permeten ubicar els banys disponibles sense seguir una línia gràfica amb els anteriors cartells.
Per altra banda tenim els senyals de les diferents peces del museu amb l’objectiu de divulgar tot el valor cultural que representen, donant la informació del que és i perquè servia cada una de les peces. Sempre amb un o dos paràgraf de context, el contingut d’aquests missatges estan destinats a un públic general amb una mínim de curiositat històrica, però també permet la interpretació mitjançant la interacció sensorial amb el públic més jove. A banda d’això hi trobem també vídeos explicatius mitjançant codi QR per reforçar el missatge de cada una de les sales.
Els usuaris
Si observem el públic assistent podem veure quin és el comportament envers l’espai analitzat. Observem doncs que majoritàriament el públic ve en grups petits de 2 o 3 persones a no se que sigui una excursió escolar o activitat extraordinària. Tot i que el personal del recinte fa la tasca orientativa i de benvinguda ens trobem que la gent s’orienta instintivament cap a la primera sala de la prehistòria. En general observem un comportament ordenat i paraescut a la botiga de mobles IKEA ja que el recorregut segueix un passadís format per sales. Els panells amb la informació descriptiva funcionen de manera excel·lent. En conjunt la ruta és intuïtiva però el pati interior dificulta un moviment completament circular pel fet d’haver de sortir-hi per tornar a la darrera sala.
Reflexió final
Comparant l’espai amb els exemples que tenim disponibles a la “Introducció a la senyalística” podem comparar aquest espai amb l’itinerari sensorial de Can Grau, ja que es centra amb l’experiència de l’usuari a través del seu recorregut. Prova d’això és que la senyalística descriptiva d’interpretació dels elements presenta un treball molt acurat i apte per tots els públics, incloent elements interactius que faciliten l’aprenentatge. No podem qualificar de manera tan òptima els senyals de l’itinerari i informatius ja que presenten una línia desigual respecte la resta de material gràfic del museu i serveixen més com a solució únicament d’ubicació de la sala que d’orientació. No obstant això, sabem que la finalitat d’aquests senyals no és la d’assolir un objectiu sinó aconseguir una experiència òptima a través de la difusió del contingut. A banda d’això, la cartelleria en aquests espais no ha d’alterar en excés el conjunt patrimonial per no contaminar-lo.
En general l’espai és adient per acollir aquesta temàtica i proporciona un plus el fet de que sigui un lloc històric. Aquest aspecte però, representa un inconvenient a l’hora de modificar l’itinerari.